ArtĂ­culos - Costumbres y tradiciones

GOIGS DEL GLORIĂ“S SANT PATLLARI LOS QUALS SE CANTAN EN LA SEVA SANTA CAPELLA DEL LLOC DE PUJARNOL

Revista de Banyoles
nĂşm.1038, abril 2020, pp.8-9.

Pal·ladi d'Ambrun o d'Embrun, Patllari o Batllori, ?en francès, Pallade o Pélade?, va néixer en el sí d'una família cristiana i va estudiar amb Catulí, bisbe d'Embrun (Alts Alps, França), que assistí el setembre de 517 al Concili d'Épaone. Presidit per Avito, metropolità de Vienne, en el context de la reforma contra el arrianisme, però quan els arrians i Segimon de Borgonya van oposar-se el concili, va haver d'exiliar-se a Vienne, on l'acompanyà Patllari, aprofitant per estudiar amb ell.

Molt bé vareu demostrar /// tenir dó de Profecia, /// ab dir á Segimon clar /// lo temps en que moriria; /// junt ab la fatalitat /// de son Regne perillós.
Va ser ordenat prevere i, segons la llegenda, va guanyar el do de la profecia, amb el qual va predir la caiguda i mort de Segimon.
Val a dir que Segimon fou rei de Borgonya, i que finalment abjurà de l'arrianisme, convençut per Avito, convertint-se al cristianisme. Destronat del seu tro pels seus súbdits, fou manat assassinar, l'1 de maig de 524 per Clodomir, rei dels Francs, qui ordenà que tiressin el seu cos, i els de la seva esposa, Constància, i els seus fills, Glisaldo i Gondebaudo, al fons d'un pou.

Hibernia sér vos donà /// Embrú son Arquebisbat, /// en lo qual mai gobernà ///millor, ni més sant Prelat; /// ditxosíssima ciutat, /// i poble el més venturós.
Patllari restĂ  a Vienne al costat de CatulĂ­, fins a la mort d'aquest, al voltant de 518, moment en que va ser elegit per a substituir-lo com a bisbe d'Embrun, ciutat a la que va tornar tant bon punt fou escollit pel cĂ rrec.
EdificĂ  nombrosos temples a Chorges, Sauze i Rama, entre d'altres.

Una gran roca girareu /// que ruina amenassava, /// altres miracles obráreu /// de que la gent se admirava; [...].
Se li atribuïen molts miracles i, a més de la profecia, gaudí d'una "mística familiaritat amb els àngels... i combatia amb èxit les maquinacions del dimoni només fent el senyal de la creu".
Va morir als voltants de 541, essent enterrat en aquella vila francesa d'on n'era bisbe.

Prodigi fou lo quedar /// en CamprodĂłn vostre cos, /// i ho Ă©s la pedra tornar /// la vista al ull calitjĂłs, /// per lo qual sou visitat /// de un concurs numerĂłs.
Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, les seves relíquies es troben a l'església de Santa Maria de Camprodon, ?vila de la que n'és el seu sant patró?, en l'Arqueta de Sant Patllari, obra d'orfebreria gòtica que data del segle XIV que possiblement procedeix de l'església del proper monestir de Sant Pere, on es veneraven les relíquies del sant.
Segons la llegenda, uns monjos benedictins del monestir de la Portella, van decidir d'anar a Embrun per emportar-se'n (per no dir robar) relíquies de Sant Patllari i dur-les al seu monestir. Un cop preses, els monjos les amagaren dins d’una bóta i tot seguit les van carregar sobre un burro. De tornada cap el seu monestir i en arribar a les rodalies de Camprodon, l'animal no va voler continuar el camí, per molt que els monjos insistiren.
El monjos forçaven el burro per tal que continués caminant, i aquest, enfadat, va tirar tres coces a terra, d’on brollaren tres sortidors d’aigua, que avui en dia encara es poden veure a la font que porta el nom del sant. Finalment, cansats d'estirar el va deixar lliure, i aquest va entrar al poble de Camprodon i va passar per l’església del Carme, la de Santa Maria i, finalment, va entrar al monestir de Sant Pere, on es va quedar. Llavors van decidir deixar les restes a Camprodon.
Curiosa llegenda que recorda molt la de Sant Martirià, i fins i tot amb les seves relíquies preservades dins d'una arqueta gòtica.
Sigui certa o no aquesta llegenda, el cas és que el 1470 el monestir fou saquejat per els francesos i l'arqueta traslladada a França, d'on va poder retornar el 1484.

Per això, se sis cents anys, /// i molts més que vos venera /// Pujarnol, i en sos danys /// lo consol de Vós espera, /// acudint ab pietat, ///á eix temple presurós.
Al Pla de l'Estany, tenim una serralada i una ermita amb el nom d'aquest sant. L'ermita, situada al terme de Porqueres, es un temple romĂ nic de planta rectangular, d'una sola nau i absis semicircular, documentat l'any 1327, que segons sembla en un principi era la capella castellera d'una fortalesa anomenada Specula, documentada el 1182.
I si bé a Camprodon la festivitat del sant se celebra el 21 de juny, a la seva ermita de Porqueres, cada any pel mes de setembre s'hi celebra un aplec en honor seu.